JOSEP BORONAT I GISBERT (1922-2002)
Naixque en Alcoy, el 16 de Maig de 1922. Estudià Magisteri, Filosofia i Teologia en la Congregacio Salesiana, i Ciencies Quimiques en l’Universitat de Valencia-Estudi General. Fon director dels coleges San Juan Bosco i Sant Antoni Abat. Dedicà bona part de la seua vida a l'ensenyança, com a Mestre Nacional des de 1941, i com a Llicenciat de Ciencies Quimiques des de 1959, en coleges de la Congregacio Salesiana a la que va perteneixer i en la que fon ordenat sacerdot en 1954. Membre de la Comissio Mixta de Billingüisme del Govern Valencià pre-autonomic en 1979, a on va defendre la llengua valenciana en uns temps difícils, l’entrada de la democracia i la pre-autonomia valenciana. En el temps en que estigue en la Comissio Mixta destacà per la seua defensa de l'incorporacio de la Llengua Valenciana al sistema d'ensenyança. Va ser Membre de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana des de 1979 fins a la seua mort. En Alacant, fon Deca del Colege Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciencies, elegit en 1980. Ponent en representacio de la Llengua Valenciana en la Semana Bibliografica de les Llengües Iberiques, en Lugo, l’any 1981. Fon u dels pares de les Normes d'El Puig per a la Llengua Valenciana en 1981. Firmant de les mateixes, pronuncià el discurs de l'acte protocolari en el Monasteri d'El Puig. President dels Cursos de Llengua Valenciana del Grup Cultural Ilicità en 1982 junt a N' Antonia Vila Ferri. El Grup Cultural Ilicita Regne de Valencia, d'Elig li concedi la «Palma Daurada» en 1985. Ponent en el I Congres de la Llengua Valenciana d'Elig, en 1986, en la ponencia "Lexic Quimic en el Valencià". L’institucio Lo Rat Penat, en 1986, li va concedir la Medalla del Centenari de tan valenciana institucio. Fon mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia de Lo Rat Penat en els anys 1987 i 1988. Des de l'any 1992 fon Membre del Consell Valencià de Cultura fins a la seua mort en l’any 2002. Valencianiste fervent i defensor a ultrança de la cultura valenciana, fon u dels membres del Consell Valencià de Cultura (CVC) que es va opondre al polemic dictamen llingüistic del CVC pel seu marcat caracter catalaniste que denigrava a la llengua valenciana. Fon President de la Federacio Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia i president de la Plataforma Normes d'El Puig. En el 2001 va rebre el Premi "Maulet" per part de Jovens Nacionalistes. Va rebre un homenage en l’entrega d’un premi i una placa per part del Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes per la seua actitut de defensa de la Llengua Valenciana i la seua oposicio al Dictamen del CVC, junt als atres 2 companyers en el Consell Valencià de Cultura.
Descobridor de la placa conmemorativa de l'aniversari de les Normes d'El Puig el 7 de març de 2001, pronunciant al mateix temps el seu discurs conmemoratiu. Mai va oblidar el seu Alcoy natal, que visitava constantment i a on conservaba sa casa del Carrer Casablanca, a pesar de que residia des de feya anys en Valencia ciutat. Va escriure numerosos articuls sobre temes alcoyans en la prensa d’Alcoy, Valencia i Alacant. Fon un home que sempre a lo llarc de la seua vida va fer gala de la seua alcoyania i valencianitat. En les seues propies paraules: “Soc valencià d'Alcoy, soc valencià del sur”.
Va faltar en la Ciutat de Valencia el 18 de
Giner de 2002 quan anava a complir els 80 anys d'edat. Llibre sobre investigacions dedicades a la llengua valenciana i les senyes d’identitat valencianes, en diversos capituls dedicats a Alcoy. - “Fono” (2000). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana - “La llengua Valenciana: nom, autoctonia, entitat”. Editat per la Real Academia de Cultura Valenciana en l'any 2002. - Numerosos articuls en diferents diaris d’Alcoy, la Ciutat de Valencia i Alacant.
DEDICATORIA A JOSEP BORONAT:
"I tornaras a viure, (Josep E. Rico, 2001, poema "Per Valencia")
POEMA
IN MEMORIAM de JOSEP BORONAT
ARTICULS I DISCURSOS DE JOSEP BORONAT GISBERT * En el portal del Colectiu Aitana i en atres seccions de la web trobaras diversos articuls i fragments dels llibres de Josep Boronat Gisbert, no obstant, aci t'oferim alguns mes.
VOT PARTICULAR D'EN JOSEP BORONAT GISBERT,
Explicacio del vot negatiu al Dictamen sobre la
Llengua del Consell Valencià de Cultura (CVC) a les Corts Valencianes. 4 de
Juliol de 1998 Les Corts Valencianes (17-9-97) demanaren al C.V.C. un dictamen, no un pacte, sobre les "qüestions llingüistiques", en funcio de l'iniciativa presentada pel President de la Generalitat en el debat de Politica General des de dos principis inqüestionables. "nostra propia llengua duga nostre propi nom", i "autoritat llinguistica propia"; que s'escamotegen en la presentacio de la demanda de les Corts. En el Ple del Consell Valencià de Cultura de 8-10-97 es presentà la resolucio de les Corts Valencianes. Des d'eixe moment assistixc a un proces que comença per la redaccio d'una convocatoria d'entitats, carta i anexos en catala, donant el mateix tractament a la Real Academia de Cultura Valenciana (que en unes atres autonomies tindria la maxima autoritat llingüistica) que a totes les demes, elegides sens haver determinat un criten previ de seleccio, i priorisant a les Universitats que han demostrat molt clarament que no reconeixen la llengua valenciana. Durant totes les compareixences he escoltat molt atentament totes les intervencions, especialment les d'aquelles entitats que defenen l'identitat de valencià i catala, havent trobat moltes asseveracions estereotipades, pero no m'han donat cap d'argument per a que puga canviar les meues conviccions contraries, fruit de l'estudi i del contacte i la comunicacio en els parlants naturals del meu poble valencià, no contaminats. Quan es va tractar d'establir la metodologia del debat intern per al dictamen, el 24-4-98, presente la peticio de que cal aclarir si l'objecte del dictamen es la llengua del poble o la catalana imposta per immersio, i el 4-5-98, demane que la primera i principal de les "qüestions llingüistiques" sobre les que ha de versar el dictamen ha de ser el conflicte llingüistic que existix entre: - La llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià.
- La llengua que s'ha impost
en l'ambit oficial, denominant-la tambe valencià pels qui la practiquen, que el
poble distinguix perfectament de la seua. Com d'ordinari, la meua peticio s'escoltà sense tindre cap de reso per a modificar el pla de la comissio de govern, sense debatre-la ni donar arguments en contra. Quantes voltes he tornat a demanar el posar sobre la taula esta qüestio, ha passat lo mateix. En canvi, s'acceptà l'estructura del dictamen presentat pels Srs. Lapiedra i Sanchis-Guarner. Els escrits de les actes continuen fent-se en catala. A pesar de que el pla del dictamen i la seua elaborado no em satisfa, seguixc atent activament al seu proces. Finalment els Srs. Calomarde i Sanchis-Guarner presenten l'escrit que practicament es presenta com a text de consens, escrit en catala, sobre el qual es presenten multiplicitat de propostes per a que siga mes explicit el reconeiximent de la catalanitat del valencià. Hi ha en ell quatre apartats: - En el primer no apareix la denominacio "llengua valenciana , i està redactat de forma que no s'han de qüestionar atres denominacions (per eixemple, catala), lo qual es fals.
- En el segon, es presenten les
bases ortografiques del 32 com a Normes de Castello, eixemple de consens, quan
les paraules del President de la Castellonenca de Cultura en la seua
compareixença desvirtuen lo que es presentà com a fet historic. No va haver
reunio, ni acta, ni està en l'archiu de la Castellonenca, sent solament una
reunio informal d'uns quants, que despres demanaren firmes. Fon l'intent
d'introduir les directrius de l'Institut d'Estudis Catalans. - En el quart es propon la "creacio d'una entitat normativa", carregant-se la que, d'acort en l'historia i el criteri comunament acceptat en totes les llengües espanyoles (Academia Espanyola, Academia Galega, Academia Vasca, Institut d'Estudis Catalans), es la que s'ha de reconeixer com a entitat normativa: la Real Academia de Cultura Valenciana. Pot conjecturar-se que esta "creacio", observant les caracteristiques que es proponen, els percentages, la dependencia perpetua de la primera designado, etc., es una entrega encoberta als actius invasors catalanisadors, que ara he conegut de prop. Ara, tenint sobre la taula tots els elements de juï, em negue a acceptar com a Dictamen sobre les questions llingüistiques" un document que, no estant basat en la veritat i la justicia, no pot conduir a la pau. Pot ser a la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana.
Josep Boronat Gisbert
ORTOGRAFIA. En l’any 1932 per Josep Boronat
Es d’actualitat l’adquisicio per la Conselleria de Cultura, pel valor de dotze millons de pesetes, del document original de la "Declaracio i normes d’ortografia valenciana" datat en "Castello, 21 desembre de 1932", que tenia, no sabem si en possesio o en custodia, la familia d’Adolf Pizcueta. Els noms que li han donat son: "Normes del 32" o "Normes de Castello". En 1996, quan encara no es pensava ni en el Dictamen ni de la llei de la nova Academia, el 29 de febrer, com a membre del Consell Valencià de Cultura, li demani al Sr. President de la "Sociedad Castellonense de Cultura" em proporcionara; "una fotocopia, a ser posible compulsada, del documento original existente en sus archivos de la "DECLARACIO I NORMES D'ORTOGRAFIA VALENCIANA", especialmente de las páginas que tienen los nombres, apellidos y firmas de los que rubricaron en el año 1932". En el Consell Valencià de Cultura vaig rebre la contestacio, de data 22 de març de 1996, que em dia: "En contestación a su carta de 29 del pasado febrero, lamento comunicarle que el documento "DECLARACIO I NORMES D'ORTOGRAFIA VALENCIANA" por el que se interesa no existe entre los papeles que conservamos de nuestra Sociedad, ni figura tampoco en el libro de actas de la mismas. Le saluda atentamente y queda suyo affmo. José Sánchez Adell. Presidente de la Sociedad Castellonense de Cultura". Ni tenen el document ni figura en el llibre d’actes. Sorprenent. Posteriorment, el 20 de febrer de 1998, en la sessio del C.V.C. en que compareixia la Societat Castellonenca de Cultura, vaig vore clar. M’explique: El president Josep Sánchez Adell presentà un escrit titulat "Difusio de l’ús de la nostra llengua", en el que, com tots, no aporta arguments llingüistics sino solament d’autoritat, la que li donen a Salvador Guinot i Lluis Revest (autoritat de la que escriure un atre dia), que aboquen en l’acceptacio d’un document "datat a 21 de desembre de 1932" de "32 normes ortografiques i del vocabulari ortografic que le companyava". "Un grup de persones de la S.C.C i de València" va elaborar els documents de l`acord". Est escrit ha quedat archivat en el C.V.C... Pero no es fa referencia en l'archiu del mateix ni en les actes de les compareixences d'entitats de lo que dic a continuacio. Havent escoltant la seua intervencio, demani la paraula. Li vaig recordar la meua peticio de l’any 1996 i la seua contestacio, llegint-la. La seua resposta fon aclaridora. Eren reunions informals, d’uns quants amics, les que es feen en aquell temps. No hi havia convocatoria de reunio, ni entitats convocades en finalitat d`un consens, ni debat reflexat en actes, ni actes en que es fera constar la reunio... Per tant, NO SON FRUIT D’UN CONSENS, sino d’uns quants amics (pocs, pero amics de l’Institut d’Estudis Catalans) i d’una replega de firmes de persones i d’entitats que posteriorment no compliren tals normes ortografiques, seguint en la seua posicio, com el P. Fullana, o practicant descaradament les de l’Institut d’Estudis Catalans, com Carles Salvador. Per tant, NO SON DE CASTELLO ni de la Castellonenca de Cultura. SON... Com digue Germà Colon en l’Universitat de Barcelona: "Homenatge a Pompeu Fabra, 5 d'octubre de 1982, "les bases castellonenques resumeixen, simplicant-les, les normes fabrianes exposades a partir del 1917", i que "les famoses bases... practicament eren les de l'Institut, i vaig atribuir-les a l'afany d'uns senyors qui en lloc d'obeir (a l'IEC), volien figurar".
|