Antonia Vila Ferri: historica valencianista d'Onil

ANTONIA VILA FERRI

President del Grup Cultural Ilicità “Tonico Sansano”

N’Antonia Vila i Ferri va naixer en 1921 en la ciutat d’Onil en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, depren de son pare la llengua valenciana, que li donava lliço sentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramatica i el vocabulari del Pare Lluïs Fullana.

Usuaria de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, articuls periodistics.

Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es traslada a Elig per motius llavorals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problematica de l’identitat valenciana com Josep Payà, Tonico Sansano, Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.

Fruit d’estos contactes es la seua colaboracio i intervencio en la creacio de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità “Regne de Valencia” i el Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig, en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar carrecs en les juntes directives.

Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat organisats per esta entitat en Elig i dirigits per Josep Boronat Gisbert.

Al mateix temps i quan encara no era obligatoria l’ensenyança en valencià, donà els primers cursets d’iniciacio-preparacio a mestres en l’Institut de La Torreta en Elig.

Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana organisat pel Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig en maig de 1985. Seguix donant classes de valencià en sa casa.

Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.

Escriu tambe en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la mormativa, gramatica, lexic, ortografia, etc.

Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingue una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elche EAJ 45 AM".

S'enfrontà publicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el toponim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianissim, autocton i historic de “Elig”.

Guanyadora de certamens lliteraris i historics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Historia de Elche”. Mes tart passà a ser traductora i correctora de texts.

Co-fundadora d'Unio Valenciana en el sur del nostre territori. Membre de facto i d’honor de diverses entitats culturals valencianes, entre elles, Presidenta d'Honor del Rogle Cultural "Pare Fullana" d'Alacant o del Grup Cultural Ilicita Tonico Sansano, d'Elig.

Ha publicat els seus treballs guardonats a banda del llibre “Fabules Curtes” en el 2001. Es membre de l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Actualment Antonia Vila viu en Alacant dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passio cap a Valencia. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dupte podem afirmar que N’Antonia Vila Ferri ha segut una dirigent historica del valencianisme en les nostres comarques.